Tastet serbi Dolors Miquel

Pas obstinat Que bé em sé el lloc on cap soroll s’imposa nant cap a Lleida. La blancor extrema al sol on tot color tremola i el mur abraça el vent i el vent es cus la gola. Aquest lloc sense lloc on l’adéu s’encastella i el pas es torna estret i la memòria vella. Quantes vegades jo hi passo per la vora, com hi passen els vents i els sols a tota hora. En aquell mur ponent on tota vena és roca i el cor és un cadell que eixut obre la boca. Allí on les cruïlles i els semàfors s’obstinen al portaló barrat on els records caminen. Per aquest pas tancat d’hivern ningú no gosa només el crisantem o l’orgullosa rosa, nant cap a Lleida.

Uporni Korak Kako dobro znam gde nametanja buke nema ni kao namere na putu za Ljejdu. Krajnja belina pod suncem gde sve nam boje trepere dok vetar zidinu grli, po grlu štepa i dere. Na tom mestu bez mesta rastanka diže se kula Prolaz se suzi a sećanje kao sneg je sred jula. Koliko li sam puta prošao kraj tog mesta kao što vetar huči i Sunce stalno bleska. U tom zapadnom zidu gde svaka vena je stena i srce samo je štene što suvim ustima zeva. Tamo gde raskrsnice i semafori baš uporno se sreću zamandaljena su vrata gde uspomene se kreću. Kroz taj zatvoren prolaz zimski niko da stupi ne sme sem hrizantema i ruže ponosne na putu za Ljejdu.

Tastet serbi Enric Casasses

 

Song for Petra, n. 4 Si estic estona amb tu quedo reduït a tan poca cosa i a tan poquíssima cosa i em faig tan fluix que esdevinc res, un punt, un quasi re, i sols em queda o ja sols sóc la pura essència                                la pura essència meva i és com si fos pecat                                esser tan poc, tan pur, tan poca cosa, és com si fos pecat                                esser tan poc, tan pur i quasi em sembla que ni m’atreviria ‑com si estigués mal fet‑ que no m’atreviré a complir el teu encàrrec de vés a la bodega amb la botella buida i digues que te l’omplin de vi blanc i el taverner me diu que en té del de vuitanta, del de noranta i de cent ‑Doncs posi’m el de cent, no? I pim pim pim me’l posa, el pago, surto al carrer vinc cap a tu ja tinc el vi sóc poderós.

Song for Petra, n. 4 Ako sam s tobom neko vreme sveden sam na nešto malo tako izuzetno malo i postajem toliko slab da pretvaram se u ništa, u tačku, zamalo ništa i jedino što mi preostaje ili što jesam je čista suština                                moja čista suština i to je nešto poput greha                                biti nešto tako malo, čisto, najmanje to je nešto poput greha                                biti nešto tako malo, čisto i skoro mi se čini da neću imati hrabrosti - kao da sam loše skrojen – Da neću biti dovoljno hrabar da izvršim tvoj nalog idi u vinariju s praznom flašom i kaži da je napune belim vinom i vinar mi kaže imam za osamdeset, devedeset i sto - Onda dajte to za sto, jel’ tako? I bum, tras, sipa mi, platim izađem, dođem kod tebe već imam vina moćan sam.

Farrera a Sèrbia

Del 20 al 24 de juny va tenir lloc a la residència del Centre Internacional de Traducció de Sremski Karlovci el seminari de traducció de poemes d’Enric Casasses i Dolors Miquel, seguint el model dels seminaris de Farrera.

Organitzat per l’associació cultural de Belgrat Mapa Mundi, i amb el suport del Ministeri de Cultura de Sèrbia i l’Institut Ramon Llull, ha estat coordinat per Pau Bori, lector de català a la Universitat de Belgrad i la traductora sèrbia Jelena Petanović.

El seminari ha comptat amb la participació dels poetes serbis Milutin Petrović i Vladimir Kopicl i les traductores Jelena Petanović, Hristina Vasić, Siniša Zdravković, i també Pau Bori.

Coincidint amb l’estada dels dos poetes catalans a Belgrad, s’ha celebrat també un recital en un bar del centre de la capital sèrbia. És previst que a la tardor es publiqui els poemes traduïts.

Us adjuntem el cartell amb els poetes convidats:

I les fotos dels grups de treball:

D'esquera a dreta: Vladimir Kopicl, Jelena Petanović i Enric Casasses.

Al darrere: Milutin Petrović

D'esquerra a dreta: Vladimir Kopicl, Hristina Vasić, Siniša Zdravković i Dolors Miquel.