Marsella. Unne Année Catalane

El centre international de poésie Marseille, cipM , ha publicat aquest mes de maig a la seva revista mensual “Le Cahier du Refuge” núm. 201 la presentació de l’Année Catalane, que inclou la programació i els partenairs dels actes que tindran lloc a Marsella, i que giren al voltant del pont que s’ha establert entre el Seminari de traducció poètica de Farrera d’enguany i el seminari Import / Export que el cipM ha organitzat per a aquest setembre.

Després del Seminari a Farrera, que va comptar amb la participació dels poetes Elies Barberà , Oscarine Bosquet , David Lespiau , Sònia Moll , Vinyet Panyella  i Jean-Luc Sarré , dues són les accions que enceten aquesta Année Catalane al cipM i que han tingut lloc també aquest mes de maig.

El passat 20 de maig es va inaugurar l’exposició “Zapping” de l’artista català Joan Rabascall (Barcelona, 1935), que viu i treballa a París.

El dissabte 21 de maig, el poeta Albert Roig (Tortosa, 1959), que es beneficia d’una residència de creació al cipM, va fer una conferència sobre Rainer Maria Rilke, i de la figura de Narcís, que es va cloure amb la lectura dels poemes de Roig

(Albert Roig conversant amb François-David Lespiau. Foto de JM de Samie)

D’ambdós esdeveniments, en teniu més informació a la notícia apareguda a Marseille L’Hebdo del 25 de maig.

Empêché? Impedit? Entrebancat?

Bon dia a tots.

Ara trobo temps de donar notícies ja que he degut deixar-vos massa d’hora.

M’interessa anar més enllà dins aquest exercici de traducció.

« Empêché » és literalment « impedit ». Clarament és impropi puix que no es pot impedir rès a la massa inerta i sense voluntat d’una cisterna.

Tanmateix sembla que no soni a una orella catalana.

El que passa és que aquesta impropietat és volguda per l’autor. Aquest procediment li permet de suggerir-nos un (improbable) moviment o una voluntat de la cisterna així personificada i (em sembla) aumenta el seu volum. Ens introdueix també a la subjectivitat del locutor que podria percebre’n una amenaça. Però les fulles (fràgiles tanmateix) son l’element que li porta el calma.

Ara bé « entrebancat » em sembla força bé si « impedit » sembla  massa pla. « Empêché » és molt més genèric, deixa amb l’interrogació : « de què impedit ? »

Tanmateix, Jean-Luc hauria pogut posar « entravé » que tradueix exactament « entrebancat » pero ha escollit « empêché ».

Traduïr no solsament és un exercici de transposició de sentit però d’un estil que pot molestar suscitar incomprensió i interrogacions o obrir a procediments diferents…

Al final, jo deixaria decidir les orelles catalanes.

Jean-Claude

Épargner

Ja han passat uns quants dies des que vam tornar de Farrera i encara dono voltes a una frase que va provocar un cert desacord. És la primera del poema INCARNAT, de l’Oscarine Bosquet. L’original deia (diu): “Tu l’épargnes quelques jours pour coucher avec elle”.

El desacord estava concentrat en el verb “épargner” en el sentit que té en aquest context. Jo proposava “L’estalvies uns quants dies”, i els companys trobaven que no s’entenia prou. Però a mi això m’estranyava i potser fins i tot m’escandalitzava una mica. Aquest ús d’estalviar algú en el sentit de perdonar-li la vida és absolutament correcte i tradicional. L’Alcover-Moll en posa diversos exemples, entre els quals n’hi ha un tret del Tirant lo Blanc que és tant o més sagnant que el nostre: “Per la nafra de Tirant foren stalviats molts moros qui foren estats morts y nafrats més que no s’eren”.

Però que consti que la solució de compromís que vam trobar, queda molt bé: “Li regales uns quants dies per clavar-l’hi”.

Anna Casassas

Empêchée

Diu un vers d'un dels jardins de Jean-Luc Serré:

"la masse d'une citerne
empêchée par les feuilles"

Al grup de baix traduïm gairebé mecànicament "masse" per "massa", però així que ho em escrit ens hi entrebanquem. No ens sembla que "la massa d'una cisterna" tingui la força ni la immediatesa que té el sintagma en francès. Comencem a posar sobre la taula possibles sinònims fins que arribem a "la mola": és un terme amb prou tradició, si més no per referir-se a algunes muntanyes, i diríem que evoca intuïtivament un embalum, una ombra voluminosa, com una amenaça.

Després substituïm "empêchée par les feuilles" per un simple "darrere les fulles". Ens agrada com llisca la solució catalana. Però, podem renunciar a l'"empechée"? Uns dies després Jean-Claude insisteix a replantejar-ho i es decanta per un literal "impedida per les fulles", però és que aquest participi...

Ho contrastem amb els altres grups. La Nathalie diu primer que no, però al cap d'una estona ens presenta una llista d'alternatives. Per exemple "de fulles entrebancada" o "ofegada". O bé "que les fulles amaguen", més natural. Què farem? D'entrada, deixar-ho dormir una mica més.

O.I.

apagar-se, extingir-se

Després de la trobada d'ahir a la Biblioteca de Catalunya, m'ha quedat ballant pel cap si ens extingim o ens apaguem. El grup de dalt i el del mig van traduir per separat un mateix poema de David Lespiau. El fragment de què parlo és aquest:

Bloc de salive devant ça, toilette de mouche dorée ou guirlandes d'ampoules électriques dans un abattoir. La nuit est-elle ou pas le meilleur moment pour savoir si on s'éteint?

Un dels grups va escollir traduir la darrera frase fent servir el verb extingir-se: "La nit és o no el millor moment per saber si ens extingim?"; l'altre, en canvi, va optar pel verb apagar-se: "És la nit o no el millor moment per saber si ens apaguem?" I el grup de baix, com ho hauríem resolt?

Em decanto per apagar-me, com les bombetes elèctriques. En tot cas, m'han quedat ganes d'allargar el temps a Farrera per tenir ocasió de contrastar amb els altres grups les diferents traduccions, com vam fer una mica ahir. El primer vespre a Farrera, David Lespiau va dir: "Farrera, c'est un lieu où on peut décider d'arrêter d'écrire". Només calia contemplar una estona el paisatge per entendre per què ho deia. No sé si cap de nosaltres va decidir deixar d'escriure (espero que no!), però el que és segur és que no vam deixar de fer feina. I encara hi rumiem.

S.M.

Encara

Un dels poemes de Jean-Luc Sarré comença amb la paraula Dessaisi. Jean-Luc ens explica que es tracta d'un terme jurídic. Tot i això resolem tradui-la per Desautoritzar. N'estem tan poc convençuts que la Núria diu que li la preguntarà a sa germana que és advocada, i durant el descans demanem l'opinió als companys dels altres grups. Apareix en dansa la paraula Recusat. Sí, mira, igual sí. Tornem a la feina. La busquem al diccionari i no ens convenç el significat. Deixem Desautoritzat.

Acaba el seminari, deixem el paradís i tornem a Barcelona.

Sembla que la parauleta havia quedat al llimb de les qüestions irresoltes perquè al matí teníem un mail de la Núria en què explicava la consulta a sa germana advocada. Diu: "Si un jutge és declarat incompetent per la causa que sigui, se'l recusa."

Nyas! Tornem a estar on estàvem. I a més, rítmicament, Recusat encaixa a la perfecció amb Dessaisi.

A dues hores de retrobar-nos a la Biblioteca de Catalunya encara som un mar de dubtes.

E.B.

Cabirols

Ahir, a aquesta hora,  l'Anna Casassas i jo vam anar a caminar una estona. Vam enfilar el camí del final del poble que primer arriba al cementiri i després continua fins més enllà d'uns prats. Després de passar dos rierols, ens vam aturar un moment, llavors vam veure tres cabirols: un més gran: probablement la mare, i dos més petits que menjaven herba, tranquils. La mare ens va veure de seguida i ens observava mentre els petits seguien pasturant fins que, sense voler, vam fer una mica de remor, ens van mirar, mentre es quedaven immòbils, fins que al final van marxar fent bots. Una bona manera de començar l'últim dia del XXè seminari de traducció poètica a Farrera. A quarts de cinc vam pujar a l'autobús amb la satisfacció per la feina feta,  l'alegria per les bones estones passades i la recança d'haver de marxar de Farrera.


I.P.

Kro

El grup de baix i David Lespiau hem reeixit, em sembla, a trobar una correspondència catalana més que satisfactòria per a les seves proses poètiques, tan mesurades formalment. Cada peça ha estat construïda com una seqüència d'elements lingüístics que pots escandir el primer d'una síl·laba, el segon de dues, el tercer de tres, i així fins a dotze. Hem aconseguit conservar, si no la divisió en "versos", almenys una cadència que fa recaure els accents on corresponia en l'original.

Un dels poemes comença amb una paraula d'entrada enigmàtica: kro. Resulta que és una mena d'apòcope habitual entre els francesos per demanar una Kronenbourg. Com ho podem traduir? Després d'assajar fórmules amb les marques més habituals de casa –potser una Estrella, millor una Moritz, digueu-ne només Voll–, ens hem decantat per birra. Si més no, mentre no tanquem cap acord de mecenatge més concret...

O.I.

Llepat

Traduint t'adones de les mancances de la pròpia llengua. L'altra dia, treballant en un poema de Jean-Luc Sarré, els del segon pis vam topar amb un verb, "laper" que ens va posar molts problemes (i també ens va fer esclafir a riure, tot s'ha de dir). Doncs bé, "laper" vol dir "beure a llepades". Però és clar, si es tradueix "silencieusement lapé" per "silenciosament llepat", entendreu que el significat fa un gir radical i tendenciós que el poeta, amb tota la raó, es negava a acceptar. Aleshores vam pensar en "consumit" ("massa llarg", va dir Jean-Luc) i en "begut" (aquí de nou riallades). Amb una picada d'ullet, però, Sarré ens va donar llum verda.

La pregunta, però, segueix sobre la taula: com pot ser que una acció tan senzilla que realitzen tots els gats cada dia davant el seu bol de llet no estigui catalogada en la nostra llengua? Ja sé que no és gens "xupat", perdó, fàcil, però proposo crear un nou verb per als pobres gatets que tenen gana. Què us sembla llepallejar?

V.G.

Prop de dos minuts de televisió *EDITAT*

Al minut 44 amb 8 segons d'aquest vídeo, i fins al 46 encara no, trobareu un resum de la feina que fan els seminaris de traducció poètica de la Institució a Farrera.

*Hem trobat el vídeo al magnífic servei de "TV3 a la carta". Si voleu veure només el vídeo del reportatge el teniu aquí.

Els matisos de la carn

El grup de baix hem començat a treballar amb David Lespiau. Però abans, amb Oscarine Bosquet, ens hem barallat amb les maneres de dir la brutalitat. El primer vers d'"Incarnat" fa:

Tu l’épargnes quelques jours pour coucher avec elle

que, en la nostra versió inicial, deia:

Li regales uns quants dies per tirar-te-la

Pocs versos després, hem trobat:

leurs femmes sont plus élancées

la tienne ne veut plus coucher avec toi

i ens ha semblat que la solució més directa, menys forçada, a la mateixa expressió era, en aquest cas: 

les seves dones són més esveltes

la teva ja no vol fer l'amor amb tu

Però el poema acaba:

dans les marais je couche avec toi. 

I aquí no ens ha valgut cap de les dues solucions anteriors. Finalment hem optat per:

als aiguamolls te la clavo.

En rellegir-lo hem decidit unificar la traducció. I ens ha semblat que només una de les tres possibilitats encaixava en tots tres casos:

Li regales uns quants dies per clavar-l'hi

la trobes bonica

t'he ensenyat la diferència la quantitat

de dits que caben al nas

les seves dones són més esveltes

la teva ja no vol que l'hi clavis

animal a còpia de caçar dia rere dia

als aiguamolls te la clavo.

O.I.

Com taral·larejar el doble joc?

 

Al centre del seu llibre Participi present, Oscarine Bosquet ha escrit un llarg poema titulat Present continu. Al cor d’aquest poema hi ha inclòs una cançoneta dedicada als tractats internacionals, que el grup del segon pis vam traduir ahir.

Puc taral·larejar la conclusió la firma d’un tractat

per disposar d’un tribunal contra els crims més grans

genocidi crim contra la humanitat de guerra

en tots els gèneres

no signen ni

ni nini ni

ni l’ús de l’armament nuclear ni químic ni

cap dels crims coneguts ni

ni elis elis putxinel·lis

em comprometo article 111 bis a perseguir

aquell qui viola la

lali

sabent que si

sabent que allà

si jo violo la

ehem

si jo violo sabent que si

si jo violo podria ehem

em podria sostreure em comprometo

article 111 bis a sostreure’m provisionalment

si violo ehem la lali lala

em sostrec imprimesborro

en una sola figura avanço i em retiro.

C.T.

Pota-de-gall

Pied-de-poule, ludion, rencontre géostationnaire... els reptes s'enllacen en la traducció de Poudre de la poudre de David Lespiau, en realitat François Lespiau. I sembla anècdotic aquest ús del seu segon nom en els afers literaris, però res més lluny d'això. Des d'ahir que Carles Torner, Vinyet Panyella, Iolanda Pelegrí i jo mateixa ens ataquem a la segona de les nostres "víctimes" en aquestes sessions a quatre bandes de traducció que són els seminaris de Farrera. Lespiau, François, David, s'amaga rere els microtextos que componen el poemari, comprimeix el sentit i el replega fins a fer una bola de paper que, per ella mateixa, il·lumina nous significats, sorprenents, inesperats. Davant nostre, en un gest de generositat travessat d'excitació, el poeta desplega el paper, desxifra els versos. Gesticulant, posant-se dempeus, els posa nom. Comunica el seu sentit original. Un sentit que els lectors no podran atènyer perquè queda sota la superfície del poema "una mica enrere molt per sobre dels ulls". Però aquí no es tracta d'una poesia barroca, la poètica d'un Gòngora que es deixa mastegar amb un bon diccionari de mitologia al costat. No. Aquí ja no cal anar a cercar els referents, cadascú hi projecta els seus sentits, o no. I es deixa bressolar pel so de les paraules, per la seva capacitat infinita de suggestió. "Quin dels meus dits feia olor de mantega?", posem per cas.

Vet aquí un tast de paper:
4.3. cama doblegada dibuixant dret un 4 gairebé assegut d'altra banda canvio de línia, topo amb una part de mi mateix que espera amb un vestit pota de gall a ratlles el més vertical possible, però allà ningú al mostrador, el catàleg de fins on he arribat conté massa pocs punts

Valèria Gaillard

El vintè seminari a TV3

Aquest matí ha pujat des de Lleida un equip de TV3. S'han assabentat que tenia lloc el seminari, i sembla que el fet que fos el vintè els ha cridat l'atenció. Han entrevistat algun dels responsables, dels traductors i dels poetes, han filmat uns pocs moments d'una sessió de treball i ens han promès que el reportatge apareixeria aquesta nit al TN vespre.

Entre ells i nosaltres, haurem estat capaços de transmetre això tan especial que passa en aquests tallers?

Rimes perilloses

El grup de baix ja hem fet les dues sessions de treball previstes amb Jean-Luc Sarré. Hem traduït bona part dels poemes de la suite central del seu llibre La chambre, del 1986, que du per nom "Les jardins".

Un dels poemes de la cinquena suite de "Les jardins" diu:

c’est la voix d’un enfant
c’est
il n’y a pas de nom
pour cela qui éclaire


je marche dans les allées
que dessine cette voix
entre des averses
de pluie fine

Hem anat fent, passant sense solució de continuïtat de la traducció directa o literal a una versió catalana plausible i, de seguida, a la traducció poètica. I sense gaires entrebancs. Potser el vers que d'entrada ha suscitat més controvèrsia ha estat "je marche dans les allées": sí, fem caure el pronom, traduïm "marche" per "camino", però com diem en català "les allées"?

Si descartem, és clar, "passeigs" i "avingudes", hi podem posar "camins", "caminals", "caminois", perquè no són "senders" ni "corriols". Però qualsevol de les opcions ens duia a una redundància sobrera: "camino per camins"... La discussió s'ha estroncat en sec quan algú ha proposat "passejo pels camins". I ens hem pensat que ja ho teníem:

és la veu d’un infant

és

no hi ha paraula

per a allò que il·lumina


passejo pels camins

que dibuixa la veu

entre els ruixats

de pluja fina

En rellegir-ho seguit, ha saltat amb estridència la rima entre "il·lumina" i "fina", que ens duia a evocar, com una cantarella inevitable, el vers de Sagarra: "No sents, cor meu, quina pluja més fina?" Però l'homenatge aquí més aviat era fora de lloc...

Ens hem resignat a perdre l'"il·lumina", tan clar, i el poema ha quedat així:

és la veu d’un infant

és

no hi ha paraula

per a allò que fa llum


passejo pels camins

que dibuixa la veu

entre els ruixats

de pluja fina

O.I.

Un exemple

Avui, el grup del segon pis ha continuat traduint Oscarine Bosquet. La seva poesia, amb un estil molt propi, denuncia fets reals però no té res a veure amb la poesia "realista". Veieu-ne uns versos:

amb centenars de bulldozers simultàniament

arrancar l'ombra de les oliveres
fins a negar la possibilitat de respirar
sense l'ombra l'olivera ni l'aigua
entre la fossa i el mur.

El vintè seminari ha arrencat

Ahir de bon matí el gruix del grup va sortir de Barcelona i, després de passar per Lleida, vam arribar a Farrera. El viatge és llarg i, a mesura que deixes enrere les vies principals, sobretot a partir de Camarasa, en passar entre Mont-roig i la Serra Carbonera i vorejar el pantà, comences a tenir la sensació que té alguna cosa d'iniciàtic. Més enllà de Sort, les carreteres s'estrenyen, primer fins a Llavorsí, encara més el tram que du a Tírvia, i ja sembla que no pot minvar més en el tram final, que passa per Burg i arriba a Farrera, gairebé un final de camí.

Després de dinar vam formar els tres grups de treball, integrats per poetes i traductors del català al francès i del francès al català, i van començar a treballar, cadascun amb un dels poetes convidats. A l'hora de sopar, una vegada més, i ja en són vint, el miracle de la traducció col·lectiva s'havia començat a produir.

Aquest miracle que protagonitzen enguany Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré, l'anirem desgranant aquí, si és possible.

O.I.

XX edició del Seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars

Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, els proper divendres 13 començarà una nova edició del Seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars, on fins al 16 de maig es traduiran poemes dels poetes francesos Oscarine Bosquet, David Lespiau i Jean-Luc Sarré.

Les sessions es duran a terme al Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, i comptarà amb la participació dels poetes Elies Barberà, Sònia Moll i Vinyet Panyella i dels traductors Nathalie Bittoun-Debruyne, Anna Casassas, Valèria Gaillard, Núria Mirabet, Jean-Claude Morera, i Carles Torner.

El resultat del treball efectuat durant els dies del seminari es presentarà a Barcelona amb una lectura pública dels poemes traduïts, el dimecres 18 de maig, al bar Horiginal. Així mateix, la ILC publicarà les traduccions dels poemes francesos, en edició bilingüe.

Per primer cop, també enguany, i en el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona, el dimarts 17 de maig a la Biblioteca de Catalunya, la ILC ha previst mostrar l’experiència de Farrera, efectuant un taller del seminari, obert al públic especialitzat i general, per donar a conèixer l’expertesa en la traducció en grup i la tasca del traductor en diàleg amb l’autor.

L’edició del seminari d’enguany tindrà una torna, del 25 de setembre al primer d’octubre, al Centre Internacional de Poesia de Marsella, que acollirà els poetes catalans esmentats, dins del programa Import/Export que organitza el Centre cada any. En aquest seminari a Marsella es traduiran els poemes dels tres poetes catalans, Elies Barberà, Sònia Moll i Vinyet Panyella, al francès. Aquesta col·laboració ha estat possible gràcies a l’Institut Ramon Llull.

L’intercanvi del Seminari de Farrera és el segon que organitza la Institució de les Lletres Catalanes, després que l’any passat la XIX edició del Seminari a Farrera comptés amb la participació de poetes croats Marko Pogačar i Dinko Telećan, i que posteriorment s’organitzés a l’illa de Pašman, a Croàcia, la torna del seminari, seguint el model de Farrera, amb la participació dels poetes catalans Francesc Parcerisas i Laia Martinez Lopez.

Per enguany, i en el marc de l’intercanvi amb el Centre Internacional de la Poesia de Marsella (CIPM), i juntament amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, s’han programat altres accions conjuntes, com ara el fet que el poeta Albert Roig es beneficiarà d’una estada-residència al CIPM, s’organitzaran a Marsella dues exposicions d’autors catalans: Joan Rabascall i Joan Brossa, de qui es traduirà també al francès el Sumari astral, a càrrec de Marc Audí, entre altres accions.