A l'entrada anterior la Cinta ha copiat dos poemes de Milutin Petrović. El segon, "Srce moje", "Cor meu" en català, ens va dur de cap una bona estona.
Un recurs que Petrović utilitza en alguns dels poemes que hem traduït és reduir un terme clau a una abreviatura i jugar, alhora, amb l'ambigüitat de les diverses lectures que pot amagar. Aquí, a l'avantpenúltim vers, trobem "lj.", que ens deien que abreuja d'una manera prou clara per al lector serbi la paraula "amor", però també guerra o batalla.
Aleshores, "lj. pokliču" tant podia voler dir "crit d'amor" com "crit de guerra". Però no es tracta de qualsevol crit, sinó que expressa entusiasme, eufòria, un matís que no encertàvem a trobar. Finalment, tots ens vam decantar per la versió "crit d'eufòria", però Milutin va dir que de cap manera. Ho trobava explicatiu, i justament busca el contrari, i d'aquí també el sentit d'emprar abrevuatures.
Així vam arribar a la solució final, aquest gairebé críptic "crit d'a.", on es perd segurament del tot la doble lectura que buscava l'autor, d'altra banda gairebé inassequible a la majoria de lectors serbis, pel que ens deien les nostres companyes serboparlants...
diumenge, 20 de maig del 2012
dissabte, 19 de maig del 2012
Milutin Petrović
Una mostra de la poesia conceptual sèrbia
de la mà de Milutin Petrović
Nešto imam (1996)
|
De Tinc alguna cosa (1996)
|
Ovako si me nagovorila, iz davnine.
J. i piši.
U tutnjavi. Nećeš nestati.
Ovako si me utešila.
Još i drmusala.
Meh. U tamnici.
A u ropcu nisi.
Treća. U prirodnom redosledu.
U kaznenoj opni.
Dušo, u tamnici.
Srce moje
Ispalo si iz okova.
Okov je u oblaku.
Prapriroda je na zidu.
Gusta, što se zna.
I vodi neznano kud.
Da ti nije dosta sveta.
I to ne u knjizi.
Već u lj. pokliču.
Stalno mi se vraćaš.
Srce moje, neko kuca.
|
Així m’has convençu, des de temps remots.
C. i escriu.
En el brugit. No desapareixeràs.
Així m’has consolat.
I també m’has sacsejat.
Manxa. A la presó.
Però no tens ranera.
La tercera. En l’ordre natural.
La membrana del càstig.
Ànima, a la presó.
Cor meu
T’has desprès de la cadena.
La cadena és en el núvol.
La prenatura és a la paret.
Densa, ja se sap.
I porta no se sap on.
Que no en tens prou, del món.
I no un de llibre
Sinó d’un crit d’a.
Sempre tornes a mi.
Cor meu, algú truca.
|
dimecres, 16 de maig del 2012
SABER PERDRE
Els poetes fermats en els calaixons obtusos dels seus egos, sovint no hi no hi veiem més enllà, la idea del treball en equip em preocupava. En conèixer aquell pla marcat, curosament cavil·lat fins l’últim detall: repartiment equitatiu d’edats i sexes, i rols, m’insinuava un afer amb molta rigorositat. Us he de dir que el primer dia em vaig angoixar i el darrer no me’n volia anar. Passada la primera nit. M’agradava.
Potser aquells poetes que us obligueu dintre dels paràmetres d’una estrofa esteu més avesats a les cotilles o a l’esforç, però jo que no m’avinc a aquestes cordes de subjecció i sento la poesia com l’exercici de la meva poca llibertat, doncs, em vaig arribar a sentir encartonada. Superar aquest repte inicial era una cosa, aprendre a cedir, davant l’aportació més vàlida que la teva, n’era una altra.
Altra cosa fou el que succeí després, en aquesta mar avalotada de les emocions: sigui per la força d’aquell espectacle viu de la naturalesa, sigui pel seriós combat humà a la recerca dels mots i dels semes o la fina pluja de cada tarda, a les set, em van infondre un ritme interior i em va solaçar en una certa embriaguesa. Escoltar els joves amb aquell afinament intel·lectual em va fer créixer l’admiració cap a ells i em va palesar la meva petitesa. Ha estat un exercici de mestria el contrast de mot enfront mot, la recerca de subjectes i verbs entre una terbolina de consonants que ressonaven amb elegant altivesa: el serbi i el català, en connivència.
ŽIVELI
És una de les paraules que més em va agradar, perquè alhora que és fàcil de pronunciar, ja que, a part de la coincidència fonètica gairebé total, l’esternut inicial no ens suposa cap trasbals per als catalans i l’emparellament consonant-vocal en reprodueix el ritme fonètic habitual.
A aquestes qualitats pròpies, s’hi ha de sumar el context i la insistència: em refereixo als moments “crucials” en què vam verbalitzar-la: amb la copa a la mà, tots a la una i amb molta alegria. Aquest esdrúixol serbi no té res a veure amb la imatge fosca d’alguns esdrúixols: les vocals i i e saltaven de la boca molt contentes. Živeli! reforçava els vincles entre nosaltres i ens carregava de bones radiacions.
En canvi, la magnificència i sobrietat absoluta d’aquelles muntanyes es com si et manessin retenir l’explosió emotiva de Živeli!, i immergir-te en les entranyes de l’enteniment i la reflexió més pura. Era com si dos pols t’estiguessin estirant en direccions oposades. Un estat de contradicció nou, no us sembla?
L’altra paraula que no em puc treure de sobre és provereno, m’encanta com sona. Hi he pensat i crec que és per la forma especial l’obrir les e i l’allargament de la tònica que sembla com si es prenguessin un descans abans d’acabar de dir-la. És realment especial i l’efecte que crea la disposició simètrica del vocalisme crea una assonància interna molt bonica. Les dues e al voltant de la r: aquest passatge fonètic em sembla d’una gran bellesa i em fa pensar en l’italià.
L’altra paraula és la prep. u que per comptes de ser la nostra onomatopeia d’excel·lència per significar “temor”, és per dir “dins” “en”, i tot allò va ser molt de dins: vull dir la comunicació verbal i no verbal que vam experimentar tots plegats.
I, finalment, per acabar aquesta pseudodissertació filològica em va agradar un vocatiu: SRCE MOJE. Aquest poema de Milutin em té el cor robat. L’he rellegit moltíssimes vegades i cada cop m’agrada més. És tan simbòlic que només el perceps quan el dius.
Bé, i ara adaptar-se novament a les muntanyes de la vida quotidiana!
Bé, i ara adaptar-se novament a les muntanyes de la vida quotidiana!
diumenge, 13 de maig del 2012
diumenge, 6 de maig del 2012
Gosar rimar
En la traducció d'un dels poemes de Vladimir Kopicl hem tornat a ensopegar amb un dilema clàssic: fins on ens veiem amb cor de forçar la fidelitat de la versió per afegir-hi el valor d'una rima?
El poema "Čvrsto mesto", que en català hem titulat "Lloc sòlid", acaba, després de tot un joc amb la tradició sèrbia de la poesia infantil i les contalles populars, amb una estrofa coronada per un rodolí:
Gazda stoji pred štalom.
En la versió col·lectiva fa:
L'amo és davant l'estable.
I acaba:
Se n'ha anat lluny per no estar sola enlloc.
S'ha quedat sense lloc, per regalar-vos-el.
Després hem mirat de donar rima als dos versos finals. I em sembla que me n'he sortit:
Se n'ha anat lluny per no quedar-se sola.
Naturalment, pagant un preu, o uns quants. De manera que, per dir-ho així, ens hem espantat, o no hem gosat gosar tant. I hem tornat a la versió no rimada. Almenys aquí en queda una mica de constància...
El poema "Čvrsto mesto", que en català hem titulat "Lloc sòlid", acaba, després de tot un joc amb la tradició sèrbia de la poesia infantil i les contalles populars, amb una estrofa coronada per un rodolí:
Gazda stoji pred štalom.
Tu je konj, tamo
trava.
Tu je dan, negde
noć.
Senka je nigde,
nje nema
u ovoj počivšoj
pesmi.
Otišla je daleko
da nigde ne bude sama.
Ostala je bez
mesta, da mesto podari vama.
En la versió col·lectiva fa:
L'amo és davant l'estable.
Aquí el cavall,
l'herba allà.
Aquí de dia, en
algun lloc de nit.
L'ombra no és
enlloc, no és
en aquest poema
que descansa en pau.
I acaba:
Se n'ha anat lluny per no estar sola enlloc.
Després hem mirat de donar rima als dos versos finals. I em sembla que me n'he sortit:
Se n'ha anat lluny per no quedar-se sola.
Ja no és enlloc i
ara el lloc us bressola.
Naturalment, pagant un preu, o uns quants. De manera que, per dir-ho així, ens hem espantat, o no hem gosat gosar tant. I hem tornat a la versió no rimada. Almenys aquí en queda una mica de constància...
dijous, 26 d’abril del 2012
XXI edició del Seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars
Es traduiran poemes dels poetes serbis Vladimir Kopicl i Milutin Petrović
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració del Ministeri de Cultura de la República de Sèrbia se celebrarà del 4 al 7 de maig, al Centre d’Art i Natura a Farrera de Pallars, i comptarà també amb la participació dels poetes i traductors Pau Bori, Mireia Lleó, Rubén Luzón, Radina Matić, Cinta Mulet, Jelena Petanović, Carles M. Sanuy i Hristina Vasić.
El resultat del treball efectuat durant els dies del seminari es presentarà a Barcelona, en el marc del Festival Barcelona Poesia (http://www.bcn.cat/barcelonapoesia/2012/programa/dies/d9.html ), amb una lectura pública dels poemes traduïts, el dimecres 9 de maig, al bar (H)original, a les 20h30. Així mateix, la ILC publicarà les traduccions dels poemes serbis, en edició bilingüe.
Aquesta edició del seminari és la torna del que l’any passat, i des del lectorat de català de la Universitat de Belgrad, i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, es va organitzar a la residència d’escriptors de Sremski Karlovici, i que va comptar amb la participació dels poetes catalans Enric Casasses i Dolors Miquel, entre altres. Fruit d’aquest seminari l’editorial sèrbia Treći Trg va publicar el volum 29 pesama. Dva Katalonska pesnika.
L’intercanvi del seminari és el tercer que la ILC ha dut a terme, després d’haver fet el primer amb poetes croats, a través de la Universitat de Zadar, i amb el Centre Internacional de Poesia de Marsella (CIPM), sempre amb la col·laboració de l’IRL.
El seminari pot seguir-se des del bloc Fet a Farrera (http://fetafarrera.blogspot.com) on els seus protagonistes, des de l’any 2010, exposen i expressen les seves sensacions al voltant del treball que realitzen al seminari a Farrera.
dimarts, 24 de gener del 2012
"Neka bar vedrina ogrne" i "29 Pesama. Dva katalonska pesnika"
Ens arriben els exemplars dels llibres corresponents als seminaris de traducció poètica catalana celebrats el 2010 i el 2011 a Croàcia i a Sèrbia, organitzats a través dels lectorats de català de la xarxa de l’Institut Ramon Llull, des de la Universitat de Zadar i la Universitat de Belgrad, respectivament.
Amb el títol Neka bar vedrina ogrne / Que només la claror agomboli, el volum publicat pel Croatian book center i la Universitat de Zadar, i editat per Vedrana Lovrinovič i Dinko Telečan, aplega els poemes en català i en croat, de Francesc Parcerisas i Laia Martinez Lopez, resultat del treball del seminari de traducció, efectuat a l’illa de Pašman, de l’arxipèlag de Zadar el desembre de 2010.
I amb el títol 29 Pesama. Dva katalonska pesnika / 29 poemes. Dos poetes catalans, el volum publicat per Treči Trg, recull els poemes d’Enric Casasses i Dolors Miquel, fruit del treball del seminari fet a la centre-residència d’escriptors a Sremski Karlovci, el juny de 2010.
Trobareu tant informació de la presentació d’aquests dos llibres llibres com dels seminaris efectuats al web de l’IRL:
Així mateix, la revista Quaderns de la UAB (núm. 18, de 2011), recull aquests dos articles sobre els contactes literaris entre la literatura catalana, la sèrbia i la croata.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)