El poema "Čvrsto mesto", que en català hem titulat "Lloc sòlid", acaba, després de tot un joc amb la tradició sèrbia de la poesia infantil i les contalles populars, amb una estrofa coronada per un rodolí:
Gazda stoji pred štalom.
Tu je konj, tamo
trava.
Tu je dan, negde
noć.
Senka je nigde,
nje nema
u ovoj počivšoj
pesmi.
Otišla je daleko
da nigde ne bude sama.
Ostala je bez
mesta, da mesto podari vama.
En la versió col·lectiva fa:
L'amo és davant l'estable.
Aquí el cavall,
l'herba allà.
Aquí de dia, en
algun lloc de nit.
L'ombra no és
enlloc, no és
en aquest poema
que descansa en pau.
I acaba:
Se n'ha anat lluny per no estar sola enlloc.
Després hem mirat de donar rima als dos versos finals. I em sembla que me n'he sortit:
Se n'ha anat lluny per no quedar-se sola.
Ja no és enlloc i
ara el lloc us bressola.
Naturalment, pagant un preu, o uns quants. De manera que, per dir-ho així, ens hem espantat, o no hem gosat gosar tant. I hem tornat a la versió no rimada. Almenys aquí en queda una mica de constància...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada