ŽIVELI

És una de les paraules que més em va agradar, perquè alhora que és fàcil de pronunciar, ja que, a part de la coincidència fonètica gairebé total, l’esternut inicial no ens suposa cap trasbals per als catalans i l’emparellament consonant-vocal en reprodueix el ritme fonètic habitual.

A aquestes qualitats pròpies, s’hi ha de sumar el context i la insistència: em refereixo als moments “crucials” en què vam verbalitzar-la: amb la copa a la mà, tots a la una i amb molta alegria. Aquest esdrúixol serbi no té res a veure amb la imatge fosca d’alguns esdrúixols: les vocals i i e saltaven de la boca molt contentes. Živeli! reforçava els vincles entre nosaltres i ens carregava de bones radiacions.

En canvi, la magnificència i sobrietat absoluta d’aquelles muntanyes es com si et manessin retenir l’explosió emotiva de Živeli!, i immergir-te en les entranyes de l’enteniment i la reflexió més pura. Era com si dos pols t’estiguessin estirant en direccions oposades. Un estat de contradicció nou, no us sembla?

L’altra paraula que no em puc treure de sobre és provereno, m’encanta com sona. Hi he pensat i crec que és per la forma especial l’obrir les e i l’allargament de la tònica que sembla com si es prenguessin un descans abans d’acabar de dir-la. És realment especial i l’efecte que crea la disposició simètrica del vocalisme crea una assonància interna molt bonica. Les dues e al voltant de la r: aquest passatge fonètic em sembla d’una gran bellesa i em fa pensar en l’italià.

L’altra paraula és la prep. u que per comptes de ser la nostra onomatopeia d’excel·lència per significar “temor”, és per dir “dins” “en”, i tot allò va ser molt de dins: vull dir la comunicació verbal i no verbal que vam experimentar tots plegats.

I, finalment, per acabar aquesta pseudodissertació filològica em va agradar un vocatiu: SRCE MOJE. Aquest poema de Milutin em té el cor robat. L’he rellegit moltíssimes vegades i cada cop m’agrada més. És tan simbòlic que només el perceps quan el dius.

Bé, i ara adaptar-se novament a les muntanyes de la vida quotidiana!